Elements Constructius

El portal d’accés
El primer element defensiu que trobam és la porta d’accés o portal d’arc de mig punt que aguantava una porta de doble fulla.
Just davant del portal, podem veure la famosa marca rodona atribuïda a la potada del cavall del rei En Jaume segons la llegenda.

Avantmurada
Si flanquejam la porta d’accés, veurem un conjunt de paràmetres defensius que envolten l’accés al castell.
Es tracta de l’avantmurada, que està custodiada per 3 espitlleres o ballesteres des de les quals es té una visió perfecta del camí d’accés.

Torre de l’Homenatge o Constipador
Traspassada aquesta primera defensa, pujam uns primers escalons i trobam la primera torre emmerlada, la torre de l’Homenatge. És l’estructura central del castell medieval, que servia de residència del senyor. Aquesta torre és coneguda popularment com el Constipador, ja que, després d’una suada pujada, els visitants es protegien de la calor sota la torre, on l’agradable però traïdora brisa ha provocat més d’un refredat.

Muralles
Les estructures militars actuals són ruïnes d’època gòtica d’un castell del segle XIV. A causa de la seva importància estratègica, després de la Reconquesta, es planificaren i es construïren les muralles i es dugueren a terme nombroses obres de manteniment durant les primeres dècades. Fins i tot s’emplaçà un destacament militar permanent al Castell.
A la dreta trobam una esplanada amb les restes visibles d’un gran aljub. Seguint el perímetre de l’aljub veurem un parament de muralla amb merlets.

Torre de Migjorn
Sobre la paret de ponent, després de l’aljub, trobam una segona torre defensiva. Juntament amb la Presó dels Moros, l’avantmuralla i la torre de l’Homenatge, és l’element defensiu més important. Consta d’un gran parament amb una torre amb espitlleres o ballesteres.

Presó dels Moros o torre de sa Cova
Si partim des de l’Hostatgeria cap al vessant sud, trobam un camí que es bifurca. Si agafam el camí cap a la dreta, arribarem a la Presó dels Moros. Es tracta d’una edificació de planta quadrada i, a l’igual que la torre de l’Homenatge, la corona un merlet i la protegeixen espitlleres. Aquesta torre servia principalment per vigilar el vessant sud sobre els cingles d'en Cladera.
Es diu també torre de sa Cova perquè està a prop de la cova de Sant Antoni, des d’on probablement es devien proveir d’aigua.
Hem de destacar que el parament principal està orientat cap a la Meca.

Elements civils

Aljubs
L’abastament d’aigua era molt important durant el dia a dia d’un castell. És per això que en època musulmana es construïren aquests dipòsits amb tanta cura.

Anteriorment hem comentat que, just després de passar el portal i travessant la torre de l’Homenatge, trobam un primer aljub.

A més d’aquest, n’hi ha 4 més d’ubicats al bosc que va des de l’Hostatgeria fins al vessant sud.
- El primer, de planta circular, en realitat es tracta d’una cadena d’aljubs que recullen l’aigua corrent.
- El segon dels aljubs que trobam, si miram la cara nord del bosc, és el més espectacular.
- Molt a prop d’aquest segon aljub, se situa el tercer, que està totalment apuntalant pel risc evident d’esfondrament.
- Més cap a llevant, prop d’un petit forn de calç, hi ha el darrer dels aljubs, que presenta una curiosa estructura, segurament per adaptar-se al terreny.

Sitges
Al turó del castell, hi trobarem la primera. La podrem veure a l’esplanada del castell, passat el Constipador. I possiblement una altra de més petita, prop de la segona torre del castell, a pesar que la majoria de les sitges està situada dins del bosc del castell.

Relativament a prop de s'Obra Nova, trobarem la primera sitja del bosc amb un diàmetre aproximat de 5,30 m.
Trobarem una segona sitja amb un diàmetre de 5,80 m durant el nostre recorregut cap al camí de la cova, abans de desviar-nos cap als aljubs.

Una sitja que és interessant, ja que conserva encara la barraca del carboner, està ubicada a la part de ponent del Castell.
Al sud del bosc del cim, a la vora del camí que du a la cova de Sant Antoni, trobarem una altra sitja d’aproximadament 5,90 m de diàmetre. És de doble planta i no presenta restes de la barraca del carboner.

Al sud-est del cim en trobarem una altra que presenta un diàmetre aproximat de 5,80 m i doble planta. És bona d’identificar perquè hi ha nascut un pi just enmig. Conserva bastant bé la barraca del carboner.

Molt a prop del tercer forn de calç del cim, el més meridional, trobarem una sitja amb un diàmetre aproximat de 5,80 m.
A mig camí entre els dos forns de calç més grans del cim podrem observar una sitja de doble planta d’aproximadament 4,80 m.

En una de les fondalades, a dalt dels penya-segats, que miren cap a llevant, s’hi troba la darrera sitja constatada, però, pel difícil accés, no n’aconsellam la visita.

Forns de calç
La calç ha estat un element imprescindible per a la societat tradicional. Els seus usos principals eren la fabricació de morter, juntament amb l’argila per a les obres, l’emblanquinada de parets i el seu ús antisèptic i desinfectant.

A la zona dels aljubs, al cim del Castell, trobarem un petit forn de calç. Pareix que està carregat amb les pedres per calcinar, però sense cobrir la volta. A la boca veurem que encara conserva la pedra de calç.

El segon forn de calç que trobarem al bosc del cim és de volum mitjà i està ubicat a l’esquerra del camí que va del cim a la cova de Sant Antoni. Conté restes de la darrera calcinació.
El tercer i més allunyat forn del calç està molt deteriorat perquè un pi hi ha arrelat i amenaça de destruir-lo.

Elements religiosos

Edificada l’any 1622 pel capellà Joan Coll, rector de la parròquia de Sant Bartomeu, com a mostra d’agraïment per l’arribada de les pluges després d’una llarga sequera.

Amb l’edificació de l’oratori de la Verge del Refugi del Castell d’Alaró, esdevingué definitivament un santuari per als alaroners. Aquesta construcció va ser possible gràcies a l’impuls del capellà local del poble, que, a més d’exposar la imatge de la Mare de Déu, va ser un ferm defensor del culte a Guillem Cabrit i Guillem Bassa. Tant és així que fins a aquest oratori es traslladaren dues costelles dels màrtirs des de la seva sepultura a la capella de la Pietat, just sota l’orgue de la Seu de Mallorca.

L’edificació és de dimensions reduïdes i d’arquitectura austera. El portal principal, de marès tallat, dibuixa una composició arquitravada d’estil renaixentista. Precedeix el portal un pòrtic de teula àrab de doble vessant, que sosté un arc de mig punt i pilastres octogonals als laterals. A l’interior del pòrtic, dos puntals de fusta sostenen la coberta.

Corona el vèrtex superior un rellotge de sol. L’interior de l’ermita es composa d’una única sala, de volta de canó, amb sòl de ceràmica i parets decorades amb motius vegetals en relleu de l’artista italià Antonio Soldati.

L’absis és de planta semicircular i al seu interior es troba l’altar, precedit d’un retaule barroc amb la imatge de la Verge Maria. Als laterals del retaule s’han representat els dos personatges més coneguts de la història d’Alaró, Guillem Cabrit i Guillem Bassa.
De la sagristia, que, juntament amb la capella, s’afegí al 1622 a l’edificació original, en destaca el reliquiari de Cabrit i Bassa, i l’abundant col•lecció d’exvots dedicats a la imatge de la Verge.

El diumenge després de Pasqua es du a terme una pujada al Castell per celebrar-hi el pancaritat de la festa de l’Àngel.
Des de sempre, durant la setmana que segueix la de Pasqua a Mallorca s’organitza una comitiva que es dirigeix a peu a ermites i santuaris per compartir les darreres panades que s’han fet.
El primer diumenge de setembre també s’hi celebra la nativitat de la Verge Maria amb un dinar popular davant de l’oratori.

Via Crucis
A l’igual que la resta de santuaris de Mallorca, com el de Santa Llucia, Sant Salvador o Monti-sion, l’ermita de la Mare de Déu del Refugi té el propi viacrucis.
El viacrucis està constituït per petites construccions o estacions seguint el camí de pujada cap al castell i fent referència a l’episodi de la Passió de Crist.
Per desgràcia i a causa del vandalisme, la majoria de les estacions han estat destruïdes, tot i que en podem veure unes quantes al llarg del camí cap a l’Hostatgeria.

Rellotge de sol
El rellotge de sol està orientat en vertical cap al sud. Aquest rellotge està fet d’una sola peça amb pedra viva (calcària). El seu gnòmon o guia marca les hores en format indoaràbic i apunta cap a l’estrella Polar, per això la duració de les hores no correspon als rellotges romans, grecs o babilonis.
Tot i que en desconeixem la data exacta de la construcció, ja apareix en fotografies de la primera meitat del s. XX.