El Castell d'Alaró es troba al cim del penyal d’Alaró, a 815 m d’altitud. És un dels 3 castells roquers de Mallorca (amb el Castell de Santueri a Felanitx i el Castell del Rei a Pollença), que servien de defensa i protecció de l’illa. Gràcies a la seva situació estratègica, garantia la detecció precoç d’assaltants.

HISTÒRIA DEL CASTELL D’ALARÓ

La primera referència
És una construcció amb finalitats militars de la qual hi ha constància històrica des de l’any 902, arran de la invasió musulmana, quan els sarraïns arribaren a l’illa. Podem trobar la informació a la crònica àrab Kitab tarih Mayurqa, que cita el castell com Hisn Alarün.

Un castell inexpugnable
En aquell temps ja hi havia una fortificació on els assetjats resistiren vuit anys i sis mesos aquesta invasió. De fet, la crònica narra que no pogueren conquistar el castell fins que els seus habitants esgotaren els queviures i es rendiren.

La Conquista Catalana
Al 1229, durant la Conquista Catalana del Rei Jaume I (el Conquistador) alguns grups de mallorquins musulmans fugiren cap a les muntanyes després que el rei En Jaume entràs a Madina Mayurqa. Al 1231 quedaven focus de població islàmica que es refugiaren als 3 castells rocosos (Castell d'Alaró, Castell de Santueri i Castell del Rei). Em assabentar-se’n Jaume I que el rei de Tuníssia no intentà reconquistar Mallorca, tornà amb més vaixells i tropes decidit a la conquista definitiva.

Puerta de entrada al Castell d'Alaró
Porta d'entrada al Castell d'Alaró

E, quan venc al quinzèn dia, sabem que el rei de Tunis no vendria, ni aquell estol, sobre la terra de Mallorques. E llaores metem mà a conquerir les muntanyes e els castells que ells tenien, per nom Oloró, e Pollença, e Santueri! (Epígrafe 113 del “Llibre dels Feits” o Crònica del Rei En Jaume) Veure Llegenda de la trepitjada del cavall del rei Jaume I
La sangre de los moros
Penya-segat que recorda la sang vessada

Alfons El Liberal ocupa Mallorca
Un altre fet remarcable en relació amb la història del castell es produeix l’any 1285.
Després de la mort del rei Pere III d'Aragó El Gran, el seu fill Alfonso III d'Aragó El Liberal inicia la invasió de Mallorca per intentar l’empresa de tornar a annexionar el Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó després de la desconnexió feudatària iniciada pel seu oncle, Jaume II, rei de Mallorca. Aquesta ocupació es produeix sense cap tipus d’altercat, llevat de la batalla al Castell d'Alaró, que havia romàs fidel al rei mallorquí.
Veure la Llegenda d’en Cabrit i en Bassa

Abandó del castell
Als segles XIV i XV, fou progressivament abandonat, tot i que s’hi mantingué una guarnició militar fins a 1741. A partir d’aquesta data, l’ús que se’n féu només fou religiós, ja que al 1622 s’hi havia edificat un oratori.

Actualment...
Es conserva la murada del castell amb cinc torres. A l’entrada del recinte trobam un primer portal d’accés, ubicat a l’avantmuralla. Alguns escalons més amunt arribam a una segona porta, imbuïda en una torre de defensa per a matacans. És la torre de l’homenatge, popularment coneguda com Constipador. En una de las puntes del penyal, trobam també una altra torre molt popular, dita la Presó dels Moros o la torre de la Cova, a sota de la qual hi ha la cova de Sant Antoni, vestigi d’una antiga ocupació eremítica del segle XVII.

Llegendes

La potada del cavall del rei En Jaume
L’escomesa a la fortificació considerada «lo pus fort castell del regne» per part de Jaume I i els seus homes fou pel camí actual de pujada, ja que no hi ha un altre punt d’escomesa.
Els vigilants de la talaia pensaren que podrien apoderar-se del monarca i davallaren a capturar-lo.

Conta la llegenda... Que en el punt més escarpat, on comencen les escales, en una de les pedres a prop del portal de l’avantmuralla, hi ha una marca rodona que s’atribueix popularment a la potada del cavall del rei En Jaume quan aquest s’aixecà i avançà contra els enemics amb tanta de força que les marques de les peülles encara avui són visibles a la pedra.

El rei continuà avançant i matà tots els que se li posaven al davant. Les parets dels penya-segats s’ompliren de tanta sang dels sarraïns que, l’horabaixa, agafen un intens color ataronjat fruit de tota la sang que encara no s’ha pogut eliminar de les roques.

La potada del cavall del rei En Jaume I
La potada del cavall del rei En Jaume I
... i des puig de So'n Cos de Marratxí amb un llongo se tirà an es Coscois de Santa Maria, i amb un altre an es castell d'Alaró. ... espasada va, espasada ve, a dreta i a esquerra; i caps de moro a l'aire, i cossos xapats en creu, i sang per llarg que brufava aquelles penyes i s'herba que s'hi congriava, que encara n'està clapada de la sang dels moros...
Els sarraïns pujaren per les escales del castell per tancar-s’hi, però el rei s’hi acostà tant no els deixà tancar la porta i entrà amb tots els seus. Els desafortunats assetjats només podien escapar dels cristians si es llançaven des de les roques. Per no fer-se mal, posaren el cap dins alfàbies, perquè cregueren que els amortiria la caiguda. Trobarem referències a aquesta llegenda a l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover, tom V.

En Cabrit i en Bassa
Després de la desconnexió feudatària del Regne de Mallorca de la Corona d’Aragó duita a terme pel rei de Mallorca, Jaume II, el seu nebot Alfons III d’Aragó el Liberal desembarca a l’illa al 1285, amb la intenció de tornar a annexionar-la a la Corona d’Aragó.
Els dos capitans fidels del rei mallorquí Jaume II que custodiaven la defensa del castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, n’organitzaren la defensa davant l’imminent atac de les tropes d’Alfons III.
Conta la llegenda que quan el rei Alfons assetjava el castell, el seu oficial reial sol•licità als defensors la rendició del castell.

A n'aquesta petició de rendició, Guillem Cabrit respongué a la solicitut: -No coneixem en el regne, altre rei que no sigui En Jaume. Alfons “El Liberal” enrabiat demanà qui gosava a insultar el Rei d'Aragó. - Dos lleials Cabrit i Bassa Al que el rei va contestar: ¿ Cabrit , dieu ? Bona caça ! Doncs, com Cabrits jur rostir-vos .
En Cabrit i en Bassa
En Cabrit i en Bassa
La llegenda també conta que Alfons finalment complí l’amenaça i al gener de 1286 moriren cremats a la plaça del Lledoner de los Damunts del poble d’Alaró. Les seves cendres foren enterrades a la Seu de Mallorca. En trobarem referències al poema de Guillem Colom "El Comte Mal."

Les bruixes de s’Alcadena
Conta la llegenda que la nit de sant Joan, les bruixes de s’Alcadena es passegen des del castell de cim en cim. Sense desmitificar-la, durant el solstici d’estiu ocorre un fet meteorològic peculiar. La humitat i els corrents calents creen fils de boira entre les dues muntanyes.
En trobarem referències a l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover:

- Quan ja tenien tota s'estesa de fils d'un lloc a s'altre, com si fos un pont,hi anaven per damunt fent mil equilibris o, per davall,aferrades amb ses mans.I venga bons balls i jutipiris! I venga una bona cridória que les sentien més enllá des Tossals Verds!

El salt d'en Fonoll
Conta la llegenda que un alaroner anomenat Fonoll, un home de coratge i agosarat, apostà que faria tombarelles durant una hora a la part del castell que dóna a s'Orengar.
El seu contrincant, en veure que perdria l’aposta, el va empènyer cap al fondal.
En trobarem referències a l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover, tom XXIV.

Les bruixes de s’Alcadena
Les bruixes de s’Alcadena
El salt d'en Fonoll
El salt d'en Fonoll