Avui s’ha inaugurat la nova electrificació del Castell d’Alaró

Avui s’ha inaugurat la nova electrificació del Castell d’Alaró, patrocinada per la Fundación Endesa. A l’acte d’avui el president de la Fundación Endesa, Rafael Miranda, i el president de la Fundació Castell d’Alaró, Mateu Marcús, han descobert un placa commemorativa. A l’acte d’inauguració també hi han estat presents el director general de la Fundación Endesa, José A. Gutiérrez, el director general d’Endesa a les Illes Balears, Andreu Rotger, el batle d’Alaró, Joan Simonet, i membres del patronat de la Fundació Castell d’Alaró. De les actuacions duites a terme en les obres d’electrificació del Castell d’Alaró s’ha de destacar la instal·lació d’un estabilitzador de tensió trifàsic, un transformador elevador de tensió i un altre de reductor, així com amb la col·locació d’una protecció magnetotèrmica per a l’entrada i la sortida dels transformadors i les línies. Aquestes accions, que s’han duit a terme en el conjunt del recinte del castell i l’hostatgeria, han fet possible millorar la infraestructura i la qualitat del subministrament elèctric per fer més confortable la visita i l’estada dels visitants al Castell. Per poder desenvolupar les tasques d’electrificació durant el darrer any s’han posat en marxa un ampli desplegament de recursos tècnics i humans, que ha requerit els serveis d’un helicòpter a causa la complexitat de les obres i de l’orografia.

Recepció de les obres de la hostatgeria

Després de deu anys d'actuacions, finalment ahir el president de la Fundació Castell d'Alaró, Mateu Marcús, va signar la recepció de les obres de la hostatgeria del Castell de part de l'àrea de Medi Ambient del Consell, que gestiona Maria Magdalena Tugores i que s'ha encarregat de l'execució de l'obra, l'adreça de la mateixa i dels operaris. Així i tot, l'edifici restaurat no entrarà en funcionament «fins al proper mes de setembre perquè estem pendents del mobiliari», va dir Marcús. En aquest sentit Tugores va puntualitzar que «a causa de problemes administratius s'ha retardat la instal·lació dels mobles i la cuina, però esperem que aquests problemes es resolguin en uns dos mesos». Encara que inicialment el projecte de reforma de l'hostatgeria contemplava una capacitat de 60 persones «finalment només podran quedar a dormir 30 persones per dia», va explicar Marcús. El canvi de capacitat respon a un estudi de càrrega que «avisava de l'escassetat d'aigua aL Castell i que no cobria les necessitats de 60 persones», va matisar el president de la Fundació. Actualment s'estima que unes 25.000 persones passen per es Castell d'Alaró a l'any, mentre que unes 1.000 persones pernocten en la hostatgeria anualment.

Restauració de la Mare de Deu del Refugi

A causa de les obres de rehabilitació, la capella romandrà tancada. Disculpin les molèsties.

—————————————————

La Fundació del Castell d’Alaró ha posat en marxa un pla per restaurar de manera integral l’oratori de la Mare de Déu del Refugi, situat al punt més alt de la fortalesa. La intervenció, que té una inversió de 75.000 euros assumida íntegrament per l’entitat mencionada, pretén recuperar el retaule, les pintures murals i els relleus decoratius presents a l’oratori. Les tasques s’iniciaren la setmana passada, sota la direcció tècnica d’Antònia Reig, cap del Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca, i duraran fins a mitjan mes de març.

Les feines de millora se centren ara en la recuperació del retaule, que data del 1622 i que disposa de dues cares, una de visible des del presbiteri i l’altra, que només ho és des del deambulatori. Ambdues parts es troben en mal estat i la restauració és considerada “molt urgent” a l’informe previ, elaborat pel Taller de Restauració del Bisbat.
Caterina Reig n’explica que els dos factors que han perjudicat més la taula són, d’una banda, “la humitat i la brutor, que hi han afavorit un atac xilòfag que es fa present en tota la fusta”; i, de l’altra, “les intervencions posteriors, en les quals s’ha repintat i netejat de manera poc adient la peça i s’ha desvirtuat l’obra”. L’experta confessa que, amb les millores efectuades fins ara, “s’han descobert darrere el retaule pintures anteriors que són incompletes i que es conserven en mal estat: encara que es netejaran i recuperaran, no es mostraran al públic des de l’oratori”.

En aquest sentit, la cap de l’equip d’experts sosté que “hem advocat per mantenir el retaule que es veia fins ara i no interferir, així, en el missatge ni en la visió de devoció que transmetia la peça: no volem que una intervenció de restauració desvirtuï el sentit de l’obra”. Així i tot, Reig vol deixar clar que, una vegada finalitzades les millores, les pintures que hi ha darrere “seran fotografiades i es podran consultar en un arxiu fotogràfic que es crearà expressament”.

Resultats

Tant des de la Fundació del Castell d’Alaró com del Taller de Restauració del Bisbat, es mostren molt contents dels resultats obtinguts fins ara i asseguren que “l’efecte final serà espectacular”. Encara que els treballs són sufragats per la fundació, des d’aquesta institució donen les gràcies pel suport rebut del Consell de Mallorca.












 



 

Sinde cerca ‘solucions’ per al Castell d’Alaró

La ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde, va reconèixer ahir que el seu departament no preveu, de moment, els doblers promesos l’any passat per a la reforma del Castell d’Alaró i per al Museu modernista de Can Prunera, però es compromet a “trobar solucions”. Així ho explicà el senador Pere Sampol, després de la compareixença de la titular espanyola a la Cambra alta. El senador del Bloc interpel·là González-Sinde per “no complir els compromisos de despesa plurianual” signats l’any passat i que preveien un milió d’euros per a la reforma del Castell d’Alaró (a repartir en cinc anys) i 600.000 euros més per a l’Ajuntament de Sóller en concepte de la rehabilitació de Can Prunera.

La ministra espanyola respongué que aquests compromisos, referits a les plurianualitats, “són només indicatius als pressuposts però no obliguen”, cosa que deixà palesa la no-aportació de Madrid, de moment, per a aquests dos béns. Tot i això, Ángeles González-Sinde encoratjà el senador Sampol a tornar a presentar dues esmenes als pressuposts del 2011 per tal que es prevegin ambdues quantitats, “amb el compromís que aquestes s’aprovarien”, afegí Sampol. Si els comptes són vetats al Senat, la ministra “s’ha compromès a cercar solucions”, a través d’altres vies, afegí el senador. Cal recordar que ambdues partides s’aprovaren l’any passat arran d’una esmena de Sampol a la cambra alta.

Madrid es desentén del castell d’Alaró

madird es desenten

La partida destinada a la fortificació no apareix, de moment, en els pressuposts del Govern espanyol. Madrid es va comprometre l’any passat a pagar un milió d’euros

Les obres d’urgència del castell d’Alaró han acabat i tot apunta que Madrid s’ha oblidat de proseguir-ne la rehabilitació. Els pressuposts del Govern espanyol per al 2011 no preveuen, de moment, cap consignació sobre els 200.000 euros anuals que la ministra Ángeles González-Sinde es va comprometre a pagar cada any per a la seva restauració. Així ho confirmà ahir el senador autonòmic Pere Sampol, que portarà aquesta qüestió al ple de la Cambra alta d’aquí a quinze dies. “No hem trobat cap consiganció sobre els doblers promesos per al castell d’Alaró, la qual cosa ens fa pensar que no s’ha fet la reserva de crèdit pertinent”, apuntà ahir el senador nacionalista, que recordà el greuge que això suposaria, un greuge “per a institucions com el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Alaró que també han posat doblers en la restauració”.

Cal tenir en compte que el la fortificació alaronera és de titularitat estatal, la qual cosa implica que hauria de ser Madrid qui es fes càrrec de les despeses. Per desembre de 2009, el senador Pere Sampol presentà una esmena al projecte de llei dels pressuposts generals de l’Estat que es traudí en una ajuda econòmica d’un milió d’euros per a la fortificació d’Alaró. Aquesta aportació s’hauria de repartir en cinc anys. Els primers 200.000 euros es feren efectius enguany, però pel que sembla no s’han prevists els 200.000 següents dins el Programa 337B destinat a la protecció del patrimoni històric. Dins aquella mateixa esmena presentada per Sampol també s’assignaren 600.000 euros per a l’Ajuntament de Sóller en concepte de rehabilitació de l’edifici de Can Prunera.

El senador nacionalista assegurà ahir que emprarà la seva intervenció en el proper ple, d’aquí a quinze dies, per demanar sobre els doblers promesos perquè “no hi ha cap partida prevista i seria una vergonya que una vegada començades les obres ara s’aturin”, afegí. La preocupació per mala salut de ferrro del castell d’Alaró també fou interpel·lada el passat 20 de maig pel senador Sampol quan instà la ministra espanyola a no retallar en aquest camp. Tot i això, González-Sinde ja avisà el mes de juny passat que les inversions estatals podien minvar. Però aquesta retallada seria per a una fortificació històrica que, a més a més, és propietat de l’Estat espanyol.

Sentència definitiva per el Castell d’Alaró

La secció quarta de l’Audiència Provincial de Palma ha emès una sentència mitjançant la qual desestima el recurs d’apel·lació interposat per Lorenzo Ordinas contra una sentència del passat mes de novembre de 2009 del jutjat de primera instància número sis d’Inca que atorgava la raó a l’Església catòlica en el conflicte de propietat que manté aquesta institució amb la família Ordinas respecte a determinades edificacions situades en el cim que alberga el castell d’Alaró.

En una vista d’apel·lació contra la resolució judicial del jutjat d’Inca celebrada en l’Audiència el mes passat, la representació dels Ordinas va reclamar la propietat dels edificis de sa Taverneta i s´Obra Nova (usats actualment com a bar i habitacions de la hostatgeria), els estables, la torre-garita, les condícies i un magatzem. En aquella sessió, la família *Ordinas va qualificar de “espoli” la inclusió que ha fet el Bisbat de Mallorca dels terrenys i edificis adherits al *Oratorio del castell d’Alaró, per la qual cosa va demanar la nul·litat registral de l’Església sobre els citats edificis.
La sentència de l’Audiència que desestima el recurs dels *Ordinas argumenta que la família que reclama la propietat d’aquests edificis no ha presentat proves que recolzin la seva reivindicació.

La fallada, que confirma l’anterior sentència i imposa les costes a la part demandant, determina que no existeix una “doble inmatriculació” dels edificis, tal com sosté Ordinas, ja que la part demandant “no prova” que és la propietària dels immobles. La sentència aclareix que la porció de terreny reclamada per *Ordinas “no va formar part de la finca És Verger”, pertanyent a la família.

SentènciaSentència

Patrimoni rescata el Pla de Castells per restaurar el d’Alaró

Patrimoni

Patrimoni Històric del Consell ja té en el compte bancari de la institució insular els 200.000 euros del milió que el senador Pere Sampol va aconseguir de l’Estat per a la restauració del Castell d’Alaró. El proper mes traurà a concurs la primera fase de les obres de consolidació de la muralla i per a l’elaboració del projecte, que s’ha dividit en cinc fases, s’ha rescatat de l’oblit el Pla de Castells, un document redactat en 1997 per encàrrec del Consell en el qual s’analitzava l’estat dels castells roquers i es proposava un pla de restauració i d’usos.

«El Pla de Castells és l’únic estudi amb un mínim de detall i és un treball que ja t’organitza, és una guia amb dades», va explicar l’arquitecte de l’administració insular Carlos Moranta, autor del projecte de consolidació que, en aquesta primera fase, afecta a la Torre de l’Homenatge, el aljub castrense, dos llenços de muralla i les torres.

Es tracta d’una actuació arqueològica lligada a una de consolidació a la zona d’accés al castell.

cal recordar que en aquesta mateixa zona, des de 2009, el Consell va intervenir per primera vegada en aquest Bé d’Interès Cultural (BIC), que és propietat del Ministeri de Cultura, en unes obres d’urgència destinades a evitar la greu deterioració de la fortificació. En alguns trams, suposava un veritable perill ja que la seva «estabilitat era preocupant» En altres zones, diu l’arquitecte, «falten metres i metres de muralla».

Esmena

El milió d’euros que l’Estat destinarà a les obres al castell ha arribat gràcies a una esmena del senador Sampol als Pressupostos Generals. Aquesta quantitat de diners és a quatre anys.

Segons Biel Cerdà, director insular de Patrimoni Històric, amb aquesta actuació, que defineix com «una col·laboració entre administracions», «estem complint el que vam dir a l’inici de la legislatura, que va ser donar sortida a temes pendents de patrimoni com els referents als castells d’Alaró i Santueri, ja que esperem que aquest últim s’acabi solucionant també satisfactòriament».